Joseph Beuys Alemanya, 1921-1986
Joseph Beuys va ser un dels artistes més influents i provocadors del segle XX, que va expandir radicalment la definició i la funció de l’art en la societat. Nascut a Krefeld, Alemanya, l’any 1921 i criat a la ciutat industrial de Kleve, Beuys va viure de primera mà el trauma de la guerra. Com a pilot de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial, va ser abatut a Crimea l’any 1944—un episodi que esdevingué central en la mitologia que ell mateix va construir al voltant de la seva vida i obra. Segons va afirmar, va ser salvat per tàrtars nòmades que el van curar amb greix animal i feltre—materials que després serien símbols recurrents en la seva pràctica artística.
Després de la guerra, va estudiar a la Kunstakademie de Düsseldorf, on més tard esdevindria professor. Als anys seixanta, va emergir com una figura clau de l'avantguarda internacional, especialment per la seva implicació amb el moviment Fluxus. Va ser pioner de l’art d’acció (performance), que ell anomenava “accions”, combinant gestos físics, simbòlics i filosòfics per qüestionar el paper de l’artista i els límits de l’art. Accions emblemàtiques com Com explicar quadres a una llebre morta (1965) i M’agrada Amèrica i Amèrica m’agrada a mi (1974) són potents reflexions sobre la comunicació, el ritual i la curació.
Beuys és especialment conegut per la seva teoria de l’“escultura social”: la idea que l’art no s’ha de limitar a objectes o espais d’exhibició, sinó que pot ser una eina per transformar la societat. Defensava que tothom és artista i pot contribuir creativament a una transformació política i cultural. Aquesta visió radical i participativa va influir profundament les generacions posteriors.
Activista compromès, Beuys va cofundar la Universitat Internacional Lliure per a la Creativitat i la Recerca Interdisciplinària el 1973, i va ser un dels fundadors del partit ecologista alemany Die Grünen. Les seves obres sovint abordaven temes ecològics i socials, promovent la democràcia directa i la responsabilitat mediambiental.
Al llarg de la seva carrera, Beuys va esborrar els límits entre art, política i vida. Les seves instal·lacions, performances i ensenyaments continuen inspirant el discurs contemporani sobre el paper de l’art en la societat. Va morir a Düsseldorf l’any 1986, deixant una empremta inesborrable com a visionari que va redefinir què significa ser artista.
